Aquells qui entreu al meu bloc a través de www.bernat.cat ja us trobraeu directament la nova cara del bloc.
Aquells qui veníeu directament a l’adreça de bloc.cat, no trobarue ja més actualitzacions. He canviat de servidor, i us animo a què descobriu el nou bloc a la seva adreça de veritat:
Fa uns posts (enllaç) vaig parlar del tancament de l’empresa municipal d’urbanisme Tordera Urbanística Activa (TUA). Un dels àmbits principals d’actuació d’aquesta empresa havia de ser la promoció d’habitatge de protecció pública.
La creació d’habitatge protegit per part de la Generalitat de Catalunya -tot i els retards- és ja una realitat. De fet, les dues promocions a l’Avinguda de Països Catalans són ja una realitat. I, per altra banda, podríem comptabilitzar -encara que no són pròpiament públics-també els blocs de la Fundació La Caixa a la zona de l’Amistat.
El primer pas per assolir habitatges de promoció pública municipal era disposar de sòl edificable. I amb la promoció de la Mullera, i els plans parcials de Centre i Ponent (a la zona entre el centre vila i Sant Andreu, i als voltants del cementiri vell), això ja era una realitat.
Es va optar per realitzar un concurs públic de concessió d’aquests terrenys per tal que els promotors hi construissin els habitatges. És una fòrmula que havia de garantir que la inversió de l’Ajuntament fos nul·la, i que els riscos de la construcció fossin de l’empresa promotora. El preu a pagar, però, és que cal que una bona part d’aquests habitatges siguin de venda per tal que l’empresa rendibilitzi la inversió. Això, però, no seria un mal excessiu si s’hagués pogut tirar endavant.
La previsió era la següent:
Però la previsió va fallar. L’empresa adjudicatària no va començar mai les obres i quan, finalment, se li ha requerit ha hagut de renunciar-hi. Quan el totxo donava de sí, l’obra tenia una bona rendibilitat. Actualment, cap empresa obtindria el benefici necessari per tirar endavant la promoció amb garanties.
Així doncs, estem com a l’inici. Tenim els terrenys, però no tenim els pisos de protecció pública. Potser en aquell moment, la TUA hauria pogut arriscar-se a exercir directament de promotor dels habitatges de protecció pública. Actualment, tal i com es troba la situació financera de l’Ajuntament és inassumible una operació d’aquest tipus.
I continuem sense habitatge de lloguer de promoció pública municipal.
L’Ajuntament de Tordera va aprovar donar suport a una consulta per la independència a Tordera. I la societat torderenca és ara qui ha de prendre el relleu i fer possible que, tal i com demà passarà a molts pobles del país, el 25 d’abril també a Tordera puguem votar.
Us emplaço a fer-vos seguidors, des d’aquesta pàgina del Facebook del grup que estem treballant per fer possible una consulta a Tordera.
Per cert, des d’aquest aplicatiu que ha preparat el digital directe.cat, podeu seguir tota l’actualitat de la ronda de consultes de demà:
Ahir es va reunir tot el col·lectiu de polítics i tècnics del Maresme que lideren la Xarxa de Transició Escola Treball. Persones de les administracions públics -bàsicament-, dels àmbits de joventut, educació, promoció econòmica i serveis socials, que estem impulsant un treball conjunt per actuar sobre les dificultats del pas de l’escola a la feina. És una de les grans prioritats que hem assumit des del Consell Comarcal.
Cada any són 1500 els joves del Maresme que abandonen prematurament la seva formació, i és el 50% de la nostra joventut la que no està prou formada per encarar amb garanties el seu pas al mercat laboral. Entre els pleguen abans d’acabar l’ESO (26%) i els que només fan l’ESO, ni mòduls professionals ni batxillerat (23%), un de cada dos joves maresmencs parteix amb desavantatge en el seu futur laboral. I més quan la crisi fa que no es puguin realiztar tants prematurs (com passava, per exemple, amb al construcció fa uns anys).
Aquesta és l’extensa presentació que vam fer ahir, i que recull dades interessantíssimes que us recomano de llegir i reflexionar-hi.
Aquesta tarda he proposat als gremis de marxants que representen els paradistes del mercat de Tordera que ens ajudin a crear un fons econòmic per fer actuacions de promoció del mercat. Hem d’estudiar la manera i les quantitats, però els marxants estan disposats a aportar diners per tal de fer créixer i millorar el nombre dels visitants del nostre mercat.
M’enorgulleix pensar que aquells qui es guanyen la vida en el nostre mercat estan disposats a apostar-hi diners per fer-lo més gran i amb un millor futur.
Les majories absolutes de CiU ens van venir aparellades amb la creació de l’empresa pública municipal Tordera Urbanística Activa SLU. Per bé o per mal, aquesta empresa i al figura del seu director han estar l’esquer de la discòrdia i el debat polític els darrers mandats a Tordera. El model de creixement constructiu de Tordera, la gestió del sòl públic, les obres d’urbanització de les "urbanitzacions" i les grans quantitats de milions d’euros que ha gestionat l’han situat al centre de l’activitat política dels últims anys.
Ara la TUA tanca les seves portes. La Junta General de l’empresa -formada pel Ple de l’Ajuntament- vam aprovar el passat dimecres iniciar el procés per la seva dissolució de 31 de desembre. Era un tancament anunciat i era una de les condicions sine qua non que vam fixar des d’Esquerra per construir l’actual pacte de govern i que va acceptar CiU. Les properes setmanes, la Comissió Liquidadora que va nomenar la Junta General executarà el tancament.
Ara caldrà realitzar els balanços pertinents: ha fet la TUA la feina que havia de fer? L’ha fet bé? Quin resultat ha deixat a Tordera la seva actuació? Amb quina situació econòmica acaba la seva activitat?
M’agradaria dedicar alguns posts les properes setmanes a respondre aquestes preguntes amb profunditat, però de moment permeteu-me’n un petit apunt.
La TUA es va crear per fer tres coses: planificar urbanísticament el Tordera d’inicis del segle XXI, convertir les urbanitzacions en sòl urbà i promoure l’habitatge de promoció publica municipal.
El Comitè Executiu del Pla Estratègic Maresme 2015 (web) ha fet aquesta tarda un repàs als projectes engegats els anys 2008 i 2009, i ha aprovat els projectes a executar el 2010. En la fase de repàs, hi han entrat quatre projectes desenvolupats des de l’àrea de Promoció Econòmica i Serveis Educatius del Consell Comarcal del Maresme, de la qual en sóc el titular.
Entre aquests projectes, un dels més rellevants ha estat -i serà, en la seva fase final- la creació del catàleg del patrimoni del Maresme. A partir d’ara, disposem d’un catàleg unitari amb 2.266 bénc catalogats en els àmbits del patrimoni arquitectònic, arqueològic, artístic, patrimoni immaterial, patrimoni natural i equipaments culturals.
Tothom qui ho desitgi podrà, en breu, consultar el catàleg i explotar-lo. En pocs mesos serà de consulta oberta a la xarxa, i a més servirà per a aprofundir en el coneixement sobre al comarca.
Ben aviat us el podrem presentar.
Aquesta setmana m’ha tocat fer el paper de portador de males notícies quan molts mitjans de comunicació del Maresme m’han trucat per parlar de les dades que hem publicat d’atur el mes d’octubre a la comarca des de l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme (enllaç). Per primera vegada el Maresme ha arribat al 15% de taxa d’atur i als 34.000 aturats. La tendència negativa fa quasi dos anys que dura i s’accentua quan s’acaben els contractes del sector turístic.
Sovint em pregunten què podem fer des dels ajuntaments i el Consell Comarcal per fer front a aquestes dades. I els explico les tasca que portem a terme des dels clubs de la feina, les borses d’intermediació, la programació de formació ocupacional o la prospecció empresarial. Fem molta feina i, en general, la fem ben feta.
El problema rau en què la gent espera -i amb raó!- que resolguem els problemes immediats d’atur. I totes les nostres competències van encaminades a millorar la situació a mig i llarg termini. On podem ser realment útils les administracions locals és promoure programes de diversificació de l’economia dels nostres municipis per no jugar-nos-ho tot a una sola carta (i s’està fent bona feina en comerç, en turisme, en promoció de l’emprenedoria, etc.), o en la programació de sòl industrial. En aquest darrer aspecte encara avui, la major part d’alcaldes no han entès que la programació del sòl no ha de ser una feina de la regidoria d’urbanisme (només), sinó que ha d’implicar el conjunt de l’ajuntament i especialment aquells qui treballem en favor de l’economia productiva.
A més, els ajuntaments som la primera porta on truca una persona aturada i les competències per atendre-la bé són, en molt casos, en mans del Servei d’Ocupació de Catalunya. Cal que assolin un acord de país per tal que els ajuntaments formem part activa de la gestió del Servei d’Ocupació de Catalunya. Així ho demanda la ciutadania.
Finalment, m’agradaria fer una reflexió sobre el paper -al meu parer, absolutament imprudent, que han tingut alguns alcaldes i regidors en els darrers temps. Quan l’economia funcionava a ple rendiment i algú els anava a veure explicant-los que s’havia quedat a l’atur, ells responien prometent-los feina. I quan tancava alguna empresa, anaven a les assemblees de treballadors i els prometien solucions màgiques. Ara sabem tots la veritat: no existeixen solucions màgiques i qui les proclama està clarament venent fum.
Escric aquestes ratlles minuts abans de la celebració del ple extraordinari que ha d’aprovar les ordenances fiscals per l’any 2010. Unes ordenances que preveuen, entre d’altres qüestions, una pujada de l’Impost de Béns Immobles (IBI) del 10%.
Des d’Esquerra no hi estem d’acord, i per això vam acordar amb els socis de CiU que congelaríem els impostos. Finalment, han optat, i tenen majoria de vots per fer-ho, per aprovar una pujada de l’IBI que permetrà recaptar uns 230.000 euros més.
L’Ajuntament de Tordera necessita reduir el seu dèficit pressupostari, però estic convençut que fer-ho augmentant els impostos és una mala mesura. Les economies familiars són molt precàries en aquests moments i no els ajudem apujant els impostos. Els problemes financers de l’ajuntament els hem de resoldre reduint la nostra despesa i millorant l’eficiència de la nostra gestió. No podem carregar els problemes de les arques municipals a les butxaques de la ciutadania de Tordera.
Per això, en el Ple d’aquest vespre votaré en contra de les ordenances fiscals pel 2010. Així ho hem acordat la secció local d’Esquerra (nota de premsa). I sóc molt conscient que no és gens habitual que els socis d’un govern votin diferent en una qüestió com aquesta. Però estic content de pertànyer a un grup de gent conseqüent. No podem donar suport a una mala mesura. I per això, no hi votem a favor.
Ràdio Tordera: "L’Ajuntament de Tordera aprova les ordenances fiscals per l’any vinent amb un augment del 10% en l’impost de béns immobles"
